Edgar Duran Calderón

L’espai que he escollit és la exposició Human Bodies, que es troba al centre comercial d’Arenas de Barcelona, al costat de la Plaça Espanya.

A dins del mateix centre comercial es troben cartells amb indiciacions per arribar fins a la entrada, que és a la tercera planta i queda a la vista si es puja per les escales elèctriques.

 La temàtica, com el seu nom indica, és el cos humà. Un cop a dins es poden veure aproximadament 12 cossos humans i prop de 150 òrgans, tots ells reals i degudament tractats per poder ser exposats en un àmbit educatiu.

És una exposició temporal, per tant, s’ha hagut d’adaptar el contingut a la arquitectura i espai disponible, i no al revés.

La exposició està dividida en 8 sales i a mida que les vas recorrent, una àudio guia et va parlant sobre els expositors i el que vas trobant pel camí.

 

El primer que trobem és la taquilla per comprar les entrades i ens donen l’àudio guia.  

L’espai en si és força fosc, emfatitzant amb la il·luminació els cossos humans i els òrgans que es troben als expositors i els cartells.

Com es pot observar en algunes fotografies, es pot seguir un camí marcat a través dels números dels expositors, ja que tenen un ordre ascendent (1, 2, 3…), tot i que l’usuari pot seguir-ho en l’ordre que vulgui. De fet, la manera en la que està organitzat el recorregut, el fa pràcticament unidireccional i sense possibilitat de pèrdua, però deixant a l’usuari la llibertat de saltar-se sales .

Mentre es van seguint els números, anem accedint a diferents sales, cada una d’elles dedicada a coses diferents, per exemple el sistema digestiu, els aparells sexuals masculins i femenins, etc.

A la entrada de cada sala hi ha un cartell en català, castellà i anglès indicant-nos de què tracta la sala a la que accedirem.

A part de les senyals del propi recorregut, podem observar també senyals que ens indiquen les sortides d’emergència, la ubicació dels extintors o de prohibit el pas.

Si ens centrem en les senyals pròpies podem veure que tenen una identitat pròpia. El fons vermell i la tipografia blanca.

Veiem una tipografia serena sense serifes, fàcil de llegir. Diferencia els idiomes jugant amb les negretes, donant més o menys cos depenent l’idioma i fent fàcil identificar quan canvia d’idioma.

 

Pel que fa a les senyals de la sortida d’emergència, extintors, prohibit el pas, etc. veiem que abandona la identitat creada per la exposició i utilitza un sistema més internacional i fàcil d’entendre per a tots els públics, parlin l’idioma que parlin.

 

 

Els usuaris d’aquesta exposició són molt diversos: va des de nens d’uns 10 anys fins a jubilats de més de 70.

Tots ells es relacionen activament amb les senyals, ja que és essencial per seguir l’àudio que ens acompanya.

Tots els usuaris que vaig poder veure en el temps que vaig estar allà van fer ús de les senyals, si més no les pròpies de la exposició.

No vaig veure cap usuari confós amb cap senyal ni que semblés desorientat.

REFLEXIÓ PERSONAL

Les reflexions al sortir de la exposició i analitzar les senyals són que la senyalística del lloc està ben resolta.

Les vaig trobar molt minimalistes i que donaven només la informació justa i necessària per recolzar-nos en altres mitjans (àudio guia), cosa que em sembla molt adient ja que compleix perfectament amb la seva funció i no li treu protagonisme al que va la gent a fer, que és veure els cossos.

Un cop arriben allà, van seguint els números i no perden temps llegint instruccions ni interpretant conceptes complicats, simplement van avançant acompanyats de l’ordre numèric.

A l’atenció del grup Atlantis,

adjunt pot trobar una mostra, amb reticle i sense, de la proposta de revista en format .epub per dispositius mòbils.

Addicionalment hi ha també un díptic adaptat per ser enviat per correu electrònic (també amb i sense reticle).

Com poden observar, seguim l’estil visual i de continguts de la revista en format físic, però adaptat a un medi totalment diferent.

 

Espero que els agradi i seguim en contacte per tirar-ho endavant.

Salutacions,